Quan l'aeròdrom es va abandonar, el Fondó va seguir amb la seua vida i va tornar a recuperar la tranquil·litat d’abans. Una vegada conclosa la funció principal del camp d'aviació, les instal·lacions es van desmuntar i les infraestructures de la instal·lació elèctrica, la línia de telèfons, el magatzem de bidons d’oli i de gasolina, que es trobaven semisoterrats van ser confiscats pel comitè de recuperació franquista.

Així, el Fondó va tardar més de 50 anys a recuperar els serveis elèctrics i telefònics. La llum va arribar en 1962, molt abans que el telèfon, que es va convertir en realitat en 1987, coincidint amb la visita d'Adolfo Suárez. Segons expliquen alguns veïns, Suárez va ser convidat a una casa particular del Fondó i, davant la necessitat de contactar telefònicament, es va facilitar la instal·lació d'una línia telefònica. Així, un telèfon particular va donar servei a tots els residents de la pedania en aquell temps.

Completen aquests serveis bàsics, la nova escola i la casa del mestre que es van construir en 1966. La Junta Provincial de Construccions Escolars del Ministeri d'Educació va desenvolupar aquest projecte escolar gràcies a la donació de terrenys dels germans Albert Herrero per desig del seu oncle Francisco Herrero Verdú. Aquesta escola va permetre que molts xiquets i xiquetes del Fondó reberen una educació bàsica dins d'un ambient purament rural. 

Per la seua banda, l’ermita de la pedania, dedicada a Santa Caterina, es va restaurar per complet en 1925 i va ser inaugurada el 14 de març de 1926. El manteniment i cura van estar a càrrec dels veïns. 

.

FOTO 1: Algunos de los miembros del buró político del PCE
Fuente: Archivo Histórico del PCE